Primer de tot s’ha de tenir en compte que una crisi no té perquè ser una situació difícil, tot depèn del procés de resolució. I, com be diu l’autor després del primer capítol de “ Diario de una crisi a partir de diez errores típicos”, la millor defensa és estar preparat. El llibre Estamos en crisis ens presenta primerament conceptes bàsics com els tipus de crisi que hi ha i la manera de solucionar-les a més d’uns qüestionaris d’autoavaluació per a tot aquell que vulgui saber si la seva empresa està ja en una crisi o en la fase prèvia a que aparegui o si, simplement, ha entès els conceptes bàsics del llibre.
En quan a la temàtica del llibre s’ha d’esmentar que és molt entenedora. L’autor, Miguel Lopez-Quesada Gil, ha apostat per una redacció amena que fa proper un tema que ens sona a tots: la crisi. Tot i així, l’autor no ens parla només de crisis econòmiques sinó de tot tipus de crisis que es poden generar a una empresa i com soluciona-les de la millor manera possible.
Tot el llibre parteix d’un concepte clau: la comunicació en situació de crisi és essencial. Aquest procés de comunicació és regeix per el mateix principis que s’apliquen en qualsevol altre cas: un emissor emet missatges estructurats emetent un codi entenedor per als seus receptors, a través d’un canal. Tant l’emissor com el receptor deuen superar la barrera del soroll que pot interferir i distorsionar els seus missatges. Tot i així, aquest procés de comunicació té algunes característiques diferents que qualsevol altre procés d’aquest caire: la urgència és una d’aquestes característiques. La comunicació en situacions de crisis respon també a una sèrie de característiques: es desenvolupa com reacció davant una situació no desitjada, té un alt nivell de risc, els escenaris canvien ràpidament i el missatge sol ser rellevant per a moltes audiències ja que molts cops repercuteix a la opinió pública.
S’ha de tenir en compte que normalment una situació de crisi dóna una imatge negativa a l’empresa però pot acabar donant una imatge positiva, com en el cas d’IKEA, que va reconèixer que molts dels seus objectes per a nens tenien dissenys imperfectes que podien ser ingerides per els nens petits causant riscos per a la seva salut. Tot i així, en la majoria de casos dóna una imatge negativa a l’empresa. Aquest fet també va passar amb fets molt més greus com els bombardejos de Londres de la II guerra mundial els quals Winston Churcill va saber apaivagar o quan l’alcalde de Nova York, Rudolf Giuliani, es va posar al capdavant de la resposta col·lectiva davant l’horror dels atemptats de l’11 de Setembre. És per això que és necessari que les empreses coneguin els tipus de crisis que hi ha, que es poden classificar segons la seva font d’origen, segons el seu àmbit d’influència, segons la funció de la repercussió pública, segons l’abast geogràfic i en funció del nivell d’importància i intensitat. S’ha de tenir en compte que qualsevol crisi, per lleu que sembli, pot esdevenir una crisi mediàtica o per contra esdevenir una crisi silenciosa i per tant no crear alarma i mala fama. Fins i tot una crisi lleu pot esdevenir un greu problema si arriba a mediatitzar-se ja que la gent començarà a desconfiar de l’empresa en crisi. S’ha de tenir en compte també que una crisi pot aportar coses bones a una empresa després d’haver ocorregut ja que a posteriori pot ajudar a millorar els sistemes i processos per tal de que no torni a originar-se. Tot i així més val que una empresa estigui previnguda ja que sempre és millor que prevenir que curar.
En quan a la ficció novel·lada on el lector pot veure com es desenvolupa una crisi empresarial haig d’afirmar que és un molt bon mètode per fer interessant un tema que podria esdevenir feixuc. A través d’un problema a l’aigua dels supermercats HiperMaxi, el lector es contagia del nerviosisme del moment, de l’atabalament que originen els mitjans de comunicació que difonen qualsevol notícia que perjudiqui mínimament la ciutadania i les diferents opcions per solucionar aquest problema fins a triar la correcta. Cada capítol d’aquesta ficció novel·lada va acompanyat d’una frase que resumeix el concepte clau de cada situació. Frases com “hay que arreglar el problema, no matar al mensajero” que es refereix als mitjans de comunicació o la última de totes “ cada crisis enseña lecciones para el futuro”. Tot i així, trobo que hi ha trossos d’aquesta ficció que sobren com la conversa de Juan Cartesana, director general de la cadena de grans superfícies HiperMaxi, amb la seva dona la qual no aporta informació nova al problema que s’ha originat amb l’embotellament de les ampolles d’aigua per part de l’empresa CISA.
En resum, ens trobem davant d’un llibre que pot llegir qualsevol persona que tingui un mínim interés per els problemes d’empresa. Trobo que no és un llibre per a grans economistes i empresaris sinó per a qualsevol persona que tingui una empresa, per petita que sigui, i vulgui gestionar-la correctament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada