És necessari el doblatge/subtitulat de les pel•lícules o caldria fomentar la versió original?

La nova llei del cinema a Catalunya pretén fomentar el doblatge i el subtitulat de les pel•lícules al català. Per a poder opinar sobre si és millor doblar i subtitular o veure les pel•lícules en versió original crec que s’ha de ser conscient del país on vivim i els costums i usos que aquest té respecte a les llengües estrangeres. Estem parlant d’un país on s’ha presentat un recurs contra una llei que potencia el doblatge al català al•legant que no es poden canviar els costums d’un públic que està acostumat a les pel•lícules doblades al castellà. El problema és que és cert que ens trobem immersos en una societat que no està acostumada a veure pel•lícules en versió original sinó a veure pel•lícules en espanyol, i també és cert que molta gent nascuda a Catalunya prefereix ara per ara veure pel•lícules en la llengua oficial del país perquè és el que ha fet tota la vida. Com seria possible en una societat així que els espectadors s’acostumessin a la versió original?
Personalment, jo estic a favor de les pel•lícules en versió original i tant de bo sigues capaç de poder seguir-les sense subtítols. Tot i així, jo mateixa he estat educada en un país que no fomenta gaire l’aprenentatge de llengües estrangeres, i gairebé totes les pel•lícules que veig en versió original les haig de veure amb subtítols. Així doncs, la meva opinió sobre la disjuntiva plantejada es decantaria a favor de la versió original tot i que per a que aquest tipus de veure cinema s’implantés a Espanya farien falta molts anys i molts canvis en la societat. Crec que pensar en un cinema en versió original es pensar també en una mena d’utopia ja que sempre es necessitaran subtítols en segons quines llengües estrangeres com les africanes, asiatiques, etc., és a dir, les llengues llunyanes a les romàniques. El problema és que en el nostre país ara per ara els subtítols son necessaris fins i tot en pel•licules en anglès, llengua que s’estudia a les escoles des de l’educació primària però es fa d’una manera molt elemental.
Deixant de banda la meva opinió i les meves idees i basant-me en la realitat vigent, jo el que faria és invertir els diners destinats a la promoció de la llengua catalana mitjançant el cinema a subtitular les pel•lícules, no a doblar-les. Aquesta llei ja pretén de per si fer canvis en la societat i en els usos audiovisuals d’aquesta, per tant, en comptes d’acostumar la societat catalana a veure cinema doblat al català crec que seria més útil acostumar els catalans a veure cinema en versió original subtitulat al català el que comporta de pas a llegir en català, que no deixa de ser també promoció de la llengua. D’aquesta manera també propiciaríem que les nostres pel•lícules realitzades en català també es vegin als altres països en la nostra llengua i no es doblin, fet que propagaria la coneixença del català a altres països on es desconeix la seva existència. No podem pretendre que les pel•lícules en versió original catalana no es doblin si nosaltres doblem tots els productes audiovisuals que arriben al nostre país.
El cinema és un art, una part molt important de la cultura de cada indret i crec que doblar les pel•lícules és treure en part l’essència original del producte original plantejat per el director del film. Els directors contracten a uns actors que creuen idonis per als papers que han dissenyat, i aquests actors son els que reben les correccions directes dels guionistes. Els doblatges mai seran fidels del tot als guions originals ja que son realitzats en estudis i no és el mateix que les actuacions en directe dels actors.
El que és una realitat és que en molts llocs d’Europa les pel•lícules en versió original ja són una realitat fins i tot en multisales comercials mentre que a Espanya aquest tipus de pel•lícules les trobem en sales especialitzades. Personalment crec que la llei del cinema en català és necessària ja que existeix un monopoli de pel•lícules en castellà a Espanya, és cert, però crec que aquest no és el principal problema del cinema emés a les sales espanyoles sinó que el principal problema és que encara doblem totes les pel•lícules i no potenciem la versió original.