diumenge, 1 de maig del 2011

Que tengo yo en mi soledad cientos de canciones tararéas

“Empieza mi viaje por la carretera, por fin camino sola, en mi casita con ruedas”. Frases com aquesta ressonaven entre les parets del Palau de la Música  el passat 25 de Gener. La poeta: Bebe. Molts coneixen la jove extremenya com la cantant de “malo, malo, malo eres no se daña a quien se quiere” però possiblement aquesta sigui una de les seves pitjors cançons.
Bebe no és només música, és escriptora. Les seves lletres poden llegir-se com petites histories de vida. La seva última obra: un viatge. La jove cantant no va suportar el gran èxit del seu primer disc  al 2004 i va decidir marxar  lluny de la fama. Aquesta experiència l’ha fet tornar forta i amb un munt de vivències per explicar, i així ho fa al seu nou disc. El nou single: Me fui. L’última cançó del disc: Pa’mi casa. L’últim treball de la cantant és un recull d’experiències, vivències d’un viatge que l’extremenya convida a reviure a través de les cançons, melodies amb les que un es pot identificar fàcilment si es troba o s’ha trobat mai lluny de tot.
Bebe va cantar, va ballar i va cridar a casa nostra, al nostre Palau de la música, tot davant d’unes butaques plenes, files i files de gent asseguda que va aixecar-se en més d’una ocasió al sentir aquelles frases que tant ajuden a sentir-se positiu dia rere dia. L’extremenya va cantar gairebé durant dues hores totes les cançons dels seus dos discs, ometent del seu repertori aquell “malo malo” que la va fer saltar de l’anonimat a la fama. Potser és certa aquella frase que va dir Colon, un dels grans viatgers de la nostra historia “ viajar es pararse al borde de un mundo y ahí ver más el siguiente”. Pel que sembla Bebe ha oblidat el seu anterior món i ha deixat enrere el passat, titulant el seu nou disc Y punto.
Esperem, però, que aquest no sigui el punt i final a la seva carrera. De moment estem en punts suspensius fins la pròxima frase de noves melodies.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada