La cultura del vi

El vi. Només dos lletres, una consonant i una vocal testimonis de vivències, histories i confessions.

El vi ha format part de l’humanitat des de fa milers d’anys, el podem observar en estàtues i pintures del déu Dionis, déu grec de bacanals i festes.

Més tard, la religió catòlica va adoptar el vi coma  beguda sagrada, com a representació de la sang de Crist.

El vi, beguda rosada, vermella, blanca i negre. El vi de gust dolç, de gust amarg, el vi que agrada i el vi dolent.

I és que darrera d’aquestes dues lletres hi ha tot un món. I cada cultura ha adaptat aquest món al seu univers. Per exemple, els francesos adoren el vi i veuen inconcebible barrejar-lo amb cap altre beguda. El vi és vi i s’ha de gaudir així, sense barreges, sense intencions d’embriagar-se amb ell. El vi és un plaer que els francesos gaudeixen sols o en companyia, un plaer car, vorejant el luxe.

Per contra, els joves espanyols no s’amaguen pas de barrejar el vi per exemple, amb coca-cola, batejant aquest nou beuratge com: Calimotxo. A Andalusia barregen el vi amb suc de mora, per rebaixar el gust a alcohol i poder veure’n més i més ràpid.

milers de visions i milers d’usos per a una sola beguda.

Catalunya és terra de vins, el vi ha donat feina a milers de catalans i a la vegada ha donat fama a la nostra terra. Els vins del Penedés i el Priorat són coneguts arreu del món.

No tothom entén el vi de la mateixa manera, no tothom viu el vi amb la mateixa intensitat. Tot i així, hi ha catalans que dediquen la seva vida a aquesta beguda, el seu esforç, la seva vida i només per això cal fer-ne menció si parlem de cultura catalana!