Segons l’articicle 20 de la constitució espanyola, tot individu és lliure d’expressar i difondre lliurement els pensaments mitjançant la paraula, l’escrit o qualsevol altre mitjà de reproducció. La nostra constitució empara en el mateix article el dret a informar i a rebre informació. Tot i així, el motiu per el qual em disposo a escriure és el punt 3 d’aquest article: La Ley regulará la organización y el control parlamentario de los medios de comunicación social dependientes del Estado o de cualquier ente público y garantizará el acceso a dichos medios de los grupos sociales y políticos significativos, respetando el pluralismo de la sociedad y de las diversas lenguas de España.
Segons aquest punt, els governs poden interferir en els mitjans de comunicació depenents de l'estat sempre i quan respectin el pluralisme en la societat. Partint d’aquesta premissa, els governs només han de decidir quants diners utilitzen o no a comunicar i a informar la ciutadania a través de mitjans de comunicació públics. La informació és un bé de tots, emparat com ja he esmentat abans en l’article 20.1 de la constitució. És cert que no és un bé essencial com ho pot ser el dret a la educació o el dret a vaga, però si és un dret necessari, tothom té dret a estar informat sobre qualsevol esdeveniment que el pugui afectar directa o indirectament, i, evidentment, així està escrit en la constitució. De fet, l’article 20 de la constitució està considerat com a dret fonamental. Tot i així, és cert que els governs central i autonòmics no interfereixen en la creació de continguts en els mitjans de comunicació públics?
Aquesta és una reflexió que hauríem de fer tots al veure com en el cas de Catalunya, els continguts de Tv3 estan canviant des de que les últimes eleccions. Per exemple, alguns dirigents d’Unió Democràtica han declarat en públic que la sèrie de ficció Infidels potencia l’adulteri i exalta el divorci. Quina casualitat que, ara que governa CiU, aquesta sèrie desaparegui d’aquí dues setmanes, després de 3 temporades amb alts índexs d’audiència. Tot i així, és infidels una sèrie de ficció? No és cert que avui en dia les dones es divorcien? No és cert que hi ha parelles homosexuals? No és cert que hi ha parelles que no es casen? Perquè s’atura una sèrie que mostra una realitat tant evident?
No nego que Infidels potencií l’adulteri, el divorci, etc., però són a cas valors que no cal potenciar? Que hi ha de dolent en les parelles homosexuals, en divorciar-se d’algú amb qui a no congenies o en no estar casat religiosament? Cal que renovem la constitució i afegim el dret a estimar lliurement?
Per desgràcia, Infidels només és un dels exemples dels canvis a Tv3. Programes com Polònia i Crackovia sembla ser que també pengen d’un fil. Només exposo fets esperant que el govern no tingui res a veure amb els canvis que s’estan originant a Tv3 ja que suposaria una vulneració a la llibertat d’expressió i estar en contra de la cultura catalana ja que, series com Infidels, només mostren la realitat d’una societat que està canviant i que per sort cada cop més accepta valors considerats inhumans abans de la democràcia. Encara queda molt camí per a que s’aconsegueixi una igualtat total entre homes i dones o per a que s’aconsegueixi una comunicació objectiva, però ja que queda tant per a fer, seria una pena, a sobre, retrocedir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada