La cultura del vi

El vi. Només dos lletres, una consonant i una vocal testimonis de vivències, histories i confessions.

El vi ha format part de l’humanitat des de fa milers d’anys, el podem observar en estàtues i pintures del déu Dionis, déu grec de bacanals i festes.

Més tard, la religió catòlica va adoptar el vi coma  beguda sagrada, com a representació de la sang de Crist.

El vi, beguda rosada, vermella, blanca i negre. El vi de gust dolç, de gust amarg, el vi que agrada i el vi dolent.

I és que darrera d’aquestes dues lletres hi ha tot un món. I cada cultura ha adaptat aquest món al seu univers. Per exemple, els francesos adoren el vi i veuen inconcebible barrejar-lo amb cap altre beguda. El vi és vi i s’ha de gaudir així, sense barreges, sense intencions d’embriagar-se amb ell. El vi és un plaer que els francesos gaudeixen sols o en companyia, un plaer car, vorejant el luxe.

Per contra, els joves espanyols no s’amaguen pas de barrejar el vi per exemple, amb coca-cola, batejant aquest nou beuratge com: Calimotxo. A Andalusia barregen el vi amb suc de mora, per rebaixar el gust a alcohol i poder veure’n més i més ràpid.

milers de visions i milers d’usos per a una sola beguda.

Catalunya és terra de vins, el vi ha donat feina a milers de catalans i a la vegada ha donat fama a la nostra terra. Els vins del Penedés i el Priorat són coneguts arreu del món.

No tothom entén el vi de la mateixa manera, no tothom viu el vi amb la mateixa intensitat. Tot i així, hi ha catalans que dediquen la seva vida a aquesta beguda, el seu esforç, la seva vida i només per això cal fer-ne menció si parlem de cultura catalana!

Canviar d'aquari

Viatjar. Conviure amb altres cultures. Conèixer gent nova. Viure.
Molta gent pensa que per viatjar és necessari anar a un altre continent, a un país llunyà, a un altre mon. Crasso error. Viatjar no és més que sortir de casa,fugir per trobar-se a un mateix lluny del dia a dia. Per conèixer noves cultures no cal anar lluny avui en dia. És possible desconectar al barri del costat si ens ho proposem.
Tots els humans tenim l'esperança de canviar d'escenari ja que mai canviarem de personatge. És com quan neteges la peixera. Els ofereixes als peixos aigua totalment nova, pensen que estàn a un lloc diferent. Però realment, segueixen sent el mateix peix en el mateix aquari.
Nosaltres, per molt lluny que marxem, seguirem sent sempre la mateixa persona, i el nostre aquari sempre serà el mateix, el món. El que realment ajuda dels viatges és el canvi de rutina, el viure noves experiències. No cal anar a l'altre punta del món per oblidar-se dels problemes i de l'estrés. La vida és una obra de teatre que no permet ensajos previs, i un cop caigui el teló, ja no hi haurà marxa enrere. Així doncs, perquè quedar-se a casa lamentant-nos?
Qui no viatja és perquè no vol, no per falta de diners. I es que hi ha gent que té por a viatjar i no ho vol reconèixer, perquè els humans no deixem de ser animals que un cop sortim del nostre hàbitat natural podem descobrir coses meravelloses, però potser també d'altres que no ens agraden tant.

Mai no és massa tard per tornar a començar

9 del matí d’un divendres de març. En teoria, tothom treballa, estudia, o dorm per haver sortit de festa al dijous universitari. Tot i així, el passat divendres 4 de març va ser diferent.

A les 9 del matí d’un divendres de març milers de persones estaven despertes enganxades al telèfon, a Internet o havien sortit a trobar un caixer. Estar despert un divendres al matí valia la pena: aconseguir entrades per un concert que formarà part de la historia de la música catalana.

Sopa de Cabra, grup de rock català que es va separar ara fa 10 anys, va vendre 15.000 entrades en menys de 4 hores per a un concert que els tornarà a unir el 9 de Setembre al Palau Sant Jordi. I es que aquest grup no podia passar per alt el 2011 ja que se celebren massa aniversaris per al grup de l’Empordà. Aquest any en fa 10 que el grup va fer el seu últim concert,20 del seu disc més venut i 25 del naixement de la banda.

I es que tal i com diu la cançó Camins, encara no es massa tard per tornar a començar. En teoria el grup només s’unirà la nit del 9 de Setembre per celebrar junt amb els seus fans l’èxit d’un grup que ha format part de la vida de moltes persones. Tot i així, al veure l’èxit de venta d’entrades, el grup no descarta fer un segon concert per a tota la gent que s’ha quedat sense.

I es que les lletres de Sopa de Cabra s’han convertit en himnes catalans, himnes que encara es canten a les fogueres d’estiu amb les guitarres, i que encara posen els pels de punta a milers de persones que han viscut moments màgics amb les seves cançons de fons.

És la cultura audiovisual catalana objecte d’influència política?

Segons l’articicle 20 de la constitució espanyola, tot individu és lliure d’expressar i difondre lliurement els pensaments mitjançant la paraula, l’escrit o qualsevol altre mitjà de reproducció. La nostra constitució empara en el mateix article el dret a informar i a rebre informació. Tot i així, el motiu per el qual em disposo a escriure és el punt 3 d’aquest article: La Ley regulará la organización y el control parlamentario de los medios de comunicación social dependientes del Estado o de cualquier ente público y garantizará el acceso a dichos medios de los grupos sociales y políticos significativos, respetando el pluralismo de la sociedad y de las diversas lenguas de España.

Segons aquest punt, els governs poden interferir en els mitjans de comunicació depenents de l'estat sempre i quan respectin el pluralisme en la societat. Partint d’aquesta premissa, els governs només han de decidir quants diners utilitzen o no a comunicar i a informar la ciutadania a través de mitjans de comunicació públics. La informació és un bé de tots, emparat com ja he esmentat abans en l’article 20.1 de la constitució. És cert que no és un bé essencial com ho pot ser el dret a la educació o el dret a vaga, però si és un dret necessari, tothom té dret a estar informat sobre qualsevol esdeveniment que el pugui afectar directa o indirectament, i, evidentment, així està escrit en la constitució. De fet, l’article 20 de la constitució està considerat com a dret fonamental. Tot i així, és cert que els governs central i autonòmics no interfereixen en la creació de continguts en els mitjans de comunicació públics?

Aquesta és una reflexió que hauríem de fer tots al veure com en el cas de Catalunya, els continguts de Tv3 estan canviant des de que les últimes eleccions. Per exemple, alguns dirigents d’Unió Democràtica han declarat en públic que la sèrie de ficció Infidels potencia l’adulteri i exalta el divorci. Quina casualitat que, ara que governa CiU, aquesta sèrie desaparegui d’aquí dues setmanes, després de 3 temporades amb alts índexs d’audiència. Tot i així, és infidels una sèrie de ficció? No és cert que avui en dia les dones es divorcien? No és cert que hi ha parelles homosexuals? No és cert que hi ha parelles que no es casen? Perquè s’atura una sèrie que mostra una realitat tant evident?

No nego que Infidels potencií l’adulteri, el divorci, etc., però són a cas valors que no cal potenciar? Que hi ha de dolent en les parelles homosexuals, en divorciar-se d’algú amb qui a no congenies o en no estar casat religiosament? Cal que renovem la constitució i afegim el dret a estimar lliurement?

Per desgràcia, Infidels només és un dels exemples dels canvis a Tv3. Programes com Polònia i Crackovia sembla ser que també pengen d’un fil.  Només exposo fets esperant que el govern no tingui res a veure amb els canvis que s’estan originant a Tv3 ja que suposaria una vulneració a la llibertat d’expressió i estar en contra de la cultura catalana ja que, series com Infidels, només mostren la realitat d’una societat que està canviant i que per sort cada cop més accepta valors considerats inhumans abans de la democràcia. Encara queda molt camí per a que s’aconsegueixi una igualtat total entre homes i dones o per a que s’aconsegueixi una comunicació objectiva, però ja que queda tant per a fer, seria una pena, a sobre, retrocedir.