Segons el diccionari de la Real Academia Española, el terme lengua fa referencia a “sistema lingüístico que se caracteriza por estar plenamente definido, por poseer alto grado de nivelación, por ser vehículo de una cultura diferenciada y en ocasiones por haberse impuesto a otros sistemas lingüísticos”. Així doncs, si observem aquesta definició, la llengua és un tret identificatiu d’un grup, la parla comuna, la manera en que s’expressen unes persones, un tret cultural més que comparteixen grups de persones. Tret cultural que ajuda a crear-ne d’altres com la literatura, les lletres de cançons o el cinema. Sense llengua no hi hauria cultura, com podríem haver aconseguit una diversitat cultural mundial tan rica sense la parla? Que seria de la diversitat cultural sense la diversitat lingüística?
D’una altre banda trobem també el llenguatge, definit per el Diccionari de la real Academia Española com “el conjunto de sonidos articulados con el que el hombre se manifiesta o siente”. En tant que la llengua és un element d’identificació cultural d’un grup el llenguatge connecta directament amb els individus particulars, amb els sentiments d’aquests, amb com expressa cada persona les seves idees i preocupacions, en com es comunica cada persona particular. Tot i així, de que serviria articular sons que ningú entengués? Gràcies a la llengua els individus tenen llenguatges comuns amb els quals comunicar-se i ser entesos.
Així doncs, és necessari preguntar-se perquè un fet tan ric com l’existència de milers de llengües i llenguatges diferents que permeten als individus expressar-se i comunicar-se és un fet que encara porta tants problemes entre països i dins dels mateixos. És la diversitat musical un problema? És la diversitat cinematogràfica un problema? És la diversitat literària un problema? És la diversitat de danses un problema?
La llengua és un dels trets més identificatius d’un individu, a través de la parla podem saber d’on prové una persona. És un tret identificatiu molt necessari per al desenvolupament cognitiu i personal dels individus, és necessari que tota persona sàpiga expressar-se i sàpiga escoltar les expressions de la resta. Com sabríem la historia de la humanitat si ningú l’hagués plasmat en un paper gràcies a l’escriptura d’una llengua?
La llengua es cultura, i la cultura no hauria de ser mai qüestió d’enfrontaments. La diversitat és necessària, fa el nostre mon un indret ric amb milers de coses per conèixer. La diversitat lingüística no és un problema sinó un fet del qual ens hauríem de sentir orgullosos. Com ha sigut la humanitat capaç de crear tants llenguatges diferents per poder expressar-se? Aquest és un fet antropològic i sociològic molt interessant, i no hauria de ser mai causa de menyspreu entre diferents grups. Totes les llengües són igual d’importants ja que totes tenen el mateix fi: la llibertat d’expressió i la comunicació.
Com poden emparar les diferents constitucions la llibertat d’expressió si encara hi ha comunitats o no es deixa als individus expressar-se en la seva llengua? Com pot ser que a països com França, reconegut per el seu esperit revolucionari i lluitador, s’hagin marginat les llengües minoritàries fins al punt de no estar reconegudes com a llengües oficials? L’única menció de les llengües minoritàries a la constitució francesa es va fer a la revisió constitucional de 2008 dient que pertanyen al patrimoni francès però sense nombrar-les en ningun moment i ni molt menys protegir-les o difondre-les. L’article 2 de la constitució francesa reconeix com a única llengua oficial de França el francès.
No parlaré del cas espanyol, només mencionaré que Espanya és el meu país però que en aquest encara hi ha molta gent que, com a França, encara no accepta l’existència d’altres llengües que no siguin l’espanyol. A España, com a molts altres països, existeix una diversitat cultural molt rica, fet que comporta també una diversitat lingüística molt plena. Per sort, a diferencia de França, les llengües minoritàries si estan reconegudes jurídicament, tot i que a la pràctica, encara queden molts avenços a fer i molta gent a convèncer que la llengua és cultura i qui està en contra de la diversitat lingüística està en contra també de la diversitat cultural.
